|
L’autor
Robert Lafont es nascut a Nimes lo 16 de març de 1923. Tre l'endeman de la guerra, preniá l'empenta de l'aventura occitanista. Deviá estre al centre de l'endevenidor de l'Institut d'Estudis Occitans, secretari general, president, puei responsable scientific fins a 1980.
A dirigit las revistas que marqueron las grandas orientacions successivas de la consciéncia moderna d'òc: L'Ase Negre-Occitània, Viure, uei Amiras. Son engatjament public pren après 1962 una cara politica. Lafont escriu un desenat de libres d'analisi socio-economica fisats a l'edicion parisenca e se fa present dins las batestas popularas al nom de l'autonomisme socialista.
Son obra scientifica passa per l'istòria e l'istòria literària, en marcant las avanças essencialas de la recerca sus trenta annadas, abans de s'aprigondir dins una granda reflexion sus lo lengatge. Lafont se fa sociò-linguista e teorician d'una linguistica nòva.
Obrier del lengatge, l'autor es d'en primier poëta : sa poësia es al seu cimel de significacion en 1957 amb Dire, mas se perseguís fins ara (Lausa per un soleu mòrt). Se trai tre sos vint ans dins la produccion teatrala, en escrivent una tiera nombrosa de peças fantasiosas, comicas o tragicas. En 1966 aquela creacion se plega a un messatge, o una protesta, socials per donar una nòva tiera de peças que va a la Crosada (1983),
En 1951 sa Vida de Joan Larsinhac dobrís una pròsa occitana contemporanea en rompedura amb ruralisme e localisme. Devián seguir sieis temptativas diversas per pausar la narrativa occitana dins las cercas del segle. L'analisi dirà çò que cor, dins aquel trabalh creatiu lucid, d'ànsia fonsa e de trevanças contunhosas. Un ponch d'espera tiblada es dins los dos darriers libres de pròsa, de contes erotics e fantastics : La Primiera persona (1978), Lo Decameronet (1983).
Sus tota aquela obra e sus aquela vida s'arbora lo scenari vertiginós de La Festa.
Robert Lafont aguèt lo primier Premi de las Letras Occitanas (1951), lo Premi Teodòr Aubanel de teatre (1959) e per l'ensems de son òbra lo Premi Ossian (1976).